Adjuntam, desglossades per nivells/etapes les taules salarials per a docents en pagament delegat que aplicarà la Conselleria d'Educació a partir de la nòmina de gener:
https://drive.google.com/drive/folders/1Ls7_r5A0Wg08eV6vc4W4zsd5LHdWNML3?usp=share_link

√ Quins increments s'han aplicat sobre aquestes Taules salarials?

1) 2'5 % increment Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) per a 2023: sobre tots els conceptes salarials (salari base + complements).

2) Recuperació del 2% no aplicat l'any 2020 sobre salari base. La quantitat resultant de la recuperació d'aquest increment no es reflecteix sobre el salari base de 2023, sinó sobre el CRIB. És per aquest motiu que l'augment del CRIB és molt superior a un 2'5%.

3) De moment no s'ha aplicat cap augment en concepte d'equiparació retributiva amb pública per aquells nivells/etapes que encara no es troben equiparades salarialment. S'espera la signatura del nou acord.

El Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica ha publicat en el BOE de 27 de gener de 2023 l'Ordre que regula diferents aspectes de la EBAU del curs 2022/23. En aquest curs 2022-2023 es realitzarà per última vegada la prova d'avaluació de Batxillerat basada en el model educatiu a extingir.

Es manté el disseny i característiques de la prova tal com ve desenvolupant-se des de 2019 en considerar que l'alumnat, a causa de la situació ocasionada per la pandèmia, ha cursat gran part de la seva escolarització amb restriccions. Aquest model de prova s'aplicarà per última vegada en el present curs.

L'Ordre té per objecte determinar:

Les característiques, el disseny i el contingut de la prova de l'avaluació de Batxillerat per a l'accés a la universitat.
Les dates màximes de realització i de resolució dels procediments de revisió de les qualificacions obtingudes.
Els qüestionaris de context, aplicables en l'àmbit competencial dels Ministeris d'Educació i Formació Professional i d'Universitats, i indicadors comuns del centre.

Cal tenir present que els Annexos II i III no té caràcter bàsic paralas Comunitats Autònomes que hauran d'aprovar la seva normativa sobre aquest tema.

L'Annex I “Matrius d'especificacions de les matèries de Batxillerat” sí que és de caràcter bàsic per a tot l'Estat.

La Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament (FSIE) reclama a les Administracions Publiques una major inversió per a tota mena de centres amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l'Educació, demà, 24 de gener, impulsada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) amb l'objectiu de conscienciar a la població mundial sobre la importància de l'educació per a aconseguir els objectius contemplats en l'Agenda 2030.

Com a sindicat majoritari d'ensenyament concertat a Espanya i un dels més representatius en l'ensenyament privat a Espanya, festegem aquesta efemèride reconeixent la labor que realitzen tots els professionals de l'educació en els gairebé 28.395 centres (d'ensenyament no universitari) que hi ha a Espanya, dels quals un terç (9.261) són concertats i privats (dades oficials curs 21-22).

Així mateix, en FSIE defensam que l'educació és un pilar fonamental per a la construcció de societats més pròsperes, pacífiques i equitatives, que a més estiguin millor preparades per a encarar els desafiaments, econòmics, socials o polítics, que es presenten. Així mateix, considera que és la millor eina per a reduir qualsevol desigualtat.

No obstant això, a pesar que Espanya és la quarta potència europea i el seu pressupost és el quart més gran d'Europa, la inversió en educació per alumne a Espanya és inferior que la d'altres economies de la UE més reduïdes que la nostra, com Malta, Luxemburg, Estònia, Eslovàquia, Irlanda, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Suècia o Països Baixos.

El nostre país ocupa el lloc 14, entre els 27, en inversió educativa per alumne. La despesa pública en educació per alumne i any és de 4.001€ a Espanya, mentre que la mitjana de la Unió Europea és de 6.082€.

“La nostra despesa educativa per alumne és un 34,2% inferior al de la mitjana europea. La despesa en educació repercuteix directament en la qualitat de l'ensenyament i aquesta, al seu torn, en la qualificació dels nostres joves i, en conseqüència, a la seva ocupabilitat i qualitat de l'ocupació. Encara que la competència educativa està transferida a les CC.AA., és missió del Govern central arbitrar, quan no marcar, les pautes de la despesa pública en matèria tan sensible”, afirma Jesús Pueyo, secretari general de FSIE.

A aquestes dades cal sumar els de fracàs escolar. Espanya, juntament amb Malta i Romania lidera el rànquing europeu e de fracàs estudiantil, entre joves de 18 a 24 anys, amb percentatges que oscil·len entre el 15,6% i el 16,7% La mitjana de fracàs escolar a la Unió Europea se situa en el 9,9% mentre que a Espanya aconsegueix un 16%.

Invertir en educació

Recordem que l'educació “obre oportunitats, redueix desigualtats i és el primer motor de desenvolupament sostenible”. En conseqüència, tant el finançament dels centres educatius com l'atenció dels professionals que treballen en ells han de ser una prioritat tants per al govern i les CCAA, com per a la societat en el seu conjunt.

La despesa pública en educació a Espanya per al conjunt de les administracions i universitats públiques va ser, en 2022, de 61.912 milions d'euros (el que representa un 4.4% PIB), un 4,35% més que en 2021 (59.216 milions d'euros), segons l'Estadística de la Despesa Pública en Educació, publicada pel Ministeri d'Educació i Formació Professional. No obstant això, malgrat aquest increment, la despesa pública per alumne en els centres privats concertats és inferior, en més d'un 50%, als de titularitat estatal

“Aquesta situació de desequilibri i injustícia ha de canviar” , afirma Pueyo.

Diferència d'inversió pública segons el tipus de centre

L'administració finança íntegrament el cost per alumne en els centres de titularitat pública, amb una mitjana de 6.940€ per alumne, mentre que en els centres privats concertats el finançament públic no arriba ni a la meitat d'aquesta xifra, 2.900€ per alumne (segons dades del Ministeri d'Educació i Formació Professional) i això a pesar que el nombre d'alumnes en la privada-concertada no deixa de créixer en els últims anys en detriments de l'alumnat dels centres públics.

Aquest finançament desigual entre centres públics i privats-concertats queda patent també en l'Informe sobre la distribució de la despesa pública en educació per naturalesa econòmica del MEYFP. En ell, queda patent que l'ensenyament privat-concertat només va rebre un 12,2% del finançament total destinat a concerts i subvencions i això a pesar que l'ensenyament privat i concertat representa ja més d'una tercera part del conjunt dels centres i de l'alumnat no universitari al nostre país.

Quant costa realment un alumne en un centre concertat?

El secretari general de FSIE, Jesús Pueyo, recorda que el sindicat ve sol·licitant a les administracions públiques, des de fa temps, que solucionin aquesta diferència tan significativa. “Des de 2006 s'està incomplint la disposició 29 de la LOE que estable la constitució d'una comissió formada pel Ministeri d'Educació, les Comunitats Autònomes i les organitzacions sindicals i empresarials del sector per a valorar el cost real del lloc escolar, amb la finalitat d'adequar el finançament dels concerts i garantir així la gratuïtat real de l'ensenyament. La comissió segueix sense constituir-se si més no. I no sembla haver-hi interès a avançar i resoldre el dèficit que acumula el finançament dels centres concertats”, indica.

De fet, la LOMLOE estableix que al gener de 2023 havien d'haver-se publicat les conclusions d'aquesta comissió que ni tan sols ha arribat a constituir-se.

Altres reivindicacions de l'ensenyament concertat

D'altra banda, assenyalem que hi ha altres aspectes molt importants per al sector, com incloure al personal d'administració i serveis i el personal complementari en el pagament delegat, estendre els concerts educatius a Educació Infantil 0-3 anys i al Batxillerat, per a garantir la gratuïtat real de l'ensenyament fins als 18 anys, incorporar la figura dels orientadors en tots els centres i nivells d'ensenyament i aconseguir l'equiparació salarial i de càrrega lectiva dels docents amb els seus homòlegs de la funció pública.

Coincidint amb l'obertura dels períodes de matriculació en diverses Comunitats Autònomes, la Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament (FSIE), llança la seva campanya anual en suport als centres concertats i privats, sota el lema “Triar un centre concertat/privat és garantia de futur per als teus fills”.

D'aquesta manera, FSIE resumeix la seva aposta clara per la llibertat d'elecció reconeguda per la Constitució Espanyola, al mateix temps que recull els beneficis que ofereixen aquests centres en la seva aposta constant per l'excel·lència educativa.

Entre els beneficis de l'oferta educativa dels centres concertats i privats, el sindicat majoritari del sector, en FSIE destacam:

Es tracta d'institucions amb projectes educatius i ideari propi, amb opcions per a tots els gustos dins del compliment de la normativa establerta pel govern i les administracions públiques.
Els centres concertats i privats tenen autonomia en la gestió dels recursos econòmics destinats majoritàriament a millorar els diferents aspectes dels centres per a oferir una educació moderna i de qualitat.
Possibiliten l'exercici del dret a la lliure elecció de centre, reconegut per la Constitució Espanyola. Els fills poden així rebre l'educació i formació que els pares, segons les seves conviccions, consideren més adequada per a ells, sense haver de restringir-se a l'escola pública que li correspongui per proximitat al seu habitatge.
Ofereixen una àmplia varietat d'activitats extraescolars. Des d'activitats per a millorar les habilitats intel·lectuals i creatives, fins a esports que fomenten la socialització i el treball en equip.
En general, els col·legis concertats i privats imparteixen en la mateixa localització les diferents etapes d'educació, des d'Infantil fins a Batxillerat. Això evita problemes d'adaptació i l'avantatge de tenir fills de diferents edats en un mateix lloc, per la qual cosa poden anar plegats a classe o poder anar a recollir a tots al mateix lloc. 
Els professionals que treballen en aquests centres, tant docents com el personal complementari i d'administració i serveis, compten amb una alta qualificació, tenen una preparació exigent que implica una formació contínua per a adaptar-se als nous reptes que planteja el nou panorama laboral, com la digitalització o els idiomes.

En FSIE defensam que una educació i formació de qualitat és determinant per al desenvolupament de l'alumnat, tant des del punt de vista individual com per al futur de la societat, per la qual cosa considera de gran importància l'elecció correcta de centre educatiu.

“No ens cansam de reivindicar i defensar la llibertat d'ensenyament i el dret d'elecció de centres per part de les famílies per a triar l'educació que, conforme a les seves conviccions, considerin més adequada per als seus fills, com reconeix l'article 27 de la Constitució Espanyola. Apostem per un sistema educatiu plural i tendent a l'excel·lència enfront de la idea d'imposar un model únic d'ensenyament”, apunta Jesús Pueyo, secretari general de FSIE

Pueyo, posa de manifest també la importància del compromís dels professionals d'aquests centres en els resultats educatius i acadèmics. “Els professionals docents i no docents dels centres concertats i privats s'actualitzen constantment a través de la formació contínua i treballen de forma compromesa en la millor preparació de l'alumnat per a la seva adequada integració i desenvolupament social, així com la seva incorporació al mercat laboral del demà”, assenyala el secretari general de FSIE.

Gairebé tres milions d'infants i adolescents espanyols estan matriculats en col·legis concertats i privats. El model suposa un estalvi de més de 3.300 milions d'euros per a les arques públiques.

En el curs 2021-22 la xarxa de centres públics va perdre un 0,2% d'alumnes respecte a l'anterior. Per la seva part els centres concertats i privats van observar, en el mateix període. un increment del 0,4% d'alumnes matriculats respecte al curs passat. Així es desprèn de l'avanç de la 'Estadística dels Ensenyaments no universitaris, publicat pel Ministeri d'Educació i Formació Professional per al període (últimes dades oficials disponibles).

Segons aquestes dades, el curs escolar 2021-22 va arrencar amb més de 8,2 milions d'alumnes, xifra molt similar a l'anterior. D'ells, el 67,1% del total cursen els seus estudis en centres públics que sumen 5.524.828 alumnes (12.139 menys que en el curs anterior amb un descens del 0,2%). Per part seva, els col·legis concertats i privats acullen al 32,9% restant, 2.705.902 alumnes en total (10.574 alumnes més que en el curs anterior, amb un augment 0,4%).

Pel que fa al nombre de centres, la xarxa educativa està conformada per un total de 28.395 centres, 19.134 d'ells de titularitat pública, i els 9.261 restants, concertats i privats o concertats (dades oficials curs 21-22).

A escala internacional, Espanya és el setè país amb la major xarxa concertada i privada dels 36 de l'OCDE analitzats. Se situen per davant Països Baixos, el Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Xile i Corea.

Com a sindicat majoritari de l'ensenyament concertat a Espanya i un dels majoritaris de l'ensenyament privat, en FSIE defensem la pervivència i foment dels centres educatius concertats i privats com a garantia de futur per a l'alumnat donada la seva oferta educativa integral i de qualitat.

FSIE anima a les famílies a visitar els centres i informar-se dels seus idearis i projectes educatius abans de prendre la decisió.

Triar un centre concertat o privat és garantia de futur per als teus fills.