La Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament (FSIE) reclama a les Administracions Publiques una major inversió per a tota mena de centres amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l'Educació, demà, 24 de gener, impulsada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) amb l'objectiu de conscienciar a la població mundial sobre la importància de l'educació per a aconseguir els objectius contemplats en l'Agenda 2030.
Com a sindicat majoritari d'ensenyament concertat a Espanya i un dels més representatius en l'ensenyament privat a Espanya, festegem aquesta efemèride reconeixent la labor que realitzen tots els professionals de l'educació en els gairebé 28.395 centres (d'ensenyament no universitari) que hi ha a Espanya, dels quals un terç (9.261) són concertats i privats (dades oficials curs 21-22).
Així mateix, en FSIE defensam que l'educació és un pilar fonamental per a la construcció de societats més pròsperes, pacífiques i equitatives, que a més estiguin millor preparades per a encarar els desafiaments, econòmics, socials o polítics, que es presenten. Així mateix, considera que és la millor eina per a reduir qualsevol desigualtat.
No obstant això, a pesar que Espanya és la quarta potència europea i el seu pressupost és el quart més gran d'Europa, la inversió en educació per alumne a Espanya és inferior que la d'altres economies de la UE més reduïdes que la nostra, com Malta, Luxemburg, Estònia, Eslovàquia, Irlanda, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Suècia o Països Baixos.
El nostre país ocupa el lloc 14, entre els 27, en inversió educativa per alumne. La despesa pública en educació per alumne i any és de 4.001€ a Espanya, mentre que la mitjana de la Unió Europea és de 6.082€.
“La nostra despesa educativa per alumne és un 34,2% inferior al de la mitjana europea. La despesa en educació repercuteix directament en la qualitat de l'ensenyament i aquesta, al seu torn, en la qualificació dels nostres joves i, en conseqüència, a la seva ocupabilitat i qualitat de l'ocupació. Encara que la competència educativa està transferida a les CC.AA., és missió del Govern central arbitrar, quan no marcar, les pautes de la despesa pública en matèria tan sensible”, afirma Jesús Pueyo, secretari general de FSIE.
A aquestes dades cal sumar els de fracàs escolar. Espanya, juntament amb Malta i Romania lidera el rànquing europeu e de fracàs estudiantil, entre joves de 18 a 24 anys, amb percentatges que oscil·len entre el 15,6% i el 16,7% La mitjana de fracàs escolar a la Unió Europea se situa en el 9,9% mentre que a Espanya aconsegueix un 16%.
Invertir en educació
Recordem que l'educació “obre oportunitats, redueix desigualtats i és el primer motor de desenvolupament sostenible”. En conseqüència, tant el finançament dels centres educatius com l'atenció dels professionals que treballen en ells han de ser una prioritat tants per al govern i les CCAA, com per a la societat en el seu conjunt.
La despesa pública en educació a Espanya per al conjunt de les administracions i universitats públiques va ser, en 2022, de 61.912 milions d'euros (el que representa un 4.4% PIB), un 4,35% més que en 2021 (59.216 milions d'euros), segons l'Estadística de la Despesa Pública en Educació, publicada pel Ministeri d'Educació i Formació Professional. No obstant això, malgrat aquest increment, la despesa pública per alumne en els centres privats concertats és inferior, en més d'un 50%, als de titularitat estatal
“Aquesta situació de desequilibri i injustícia ha de canviar” , afirma Pueyo.
Diferència d'inversió pública segons el tipus de centre
L'administració finança íntegrament el cost per alumne en els centres de titularitat pública, amb una mitjana de 6.940€ per alumne, mentre que en els centres privats concertats el finançament públic no arriba ni a la meitat d'aquesta xifra, 2.900€ per alumne (segons dades del Ministeri d'Educació i Formació Professional) i això a pesar que el nombre d'alumnes en la privada-concertada no deixa de créixer en els últims anys en detriments de l'alumnat dels centres públics.
Aquest finançament desigual entre centres públics i privats-concertats queda patent també en l'Informe sobre la distribució de la despesa pública en educació per naturalesa econòmica del MEYFP. En ell, queda patent que l'ensenyament privat-concertat només va rebre un 12,2% del finançament total destinat a concerts i subvencions i això a pesar que l'ensenyament privat i concertat representa ja més d'una tercera part del conjunt dels centres i de l'alumnat no universitari al nostre país.
Quant costa realment un alumne en un centre concertat?
El secretari general de FSIE, Jesús Pueyo, recorda que el sindicat ve sol·licitant a les administracions públiques, des de fa temps, que solucionin aquesta diferència tan significativa. “Des de 2006 s'està incomplint la disposició 29 de la LOE que estable la constitució d'una comissió formada pel Ministeri d'Educació, les Comunitats Autònomes i les organitzacions sindicals i empresarials del sector per a valorar el cost real del lloc escolar, amb la finalitat d'adequar el finançament dels concerts i garantir així la gratuïtat real de l'ensenyament. La comissió segueix sense constituir-se si més no. I no sembla haver-hi interès a avançar i resoldre el dèficit que acumula el finançament dels centres concertats”, indica.
De fet, la LOMLOE estableix que al gener de 2023 havien d'haver-se publicat les conclusions d'aquesta comissió que ni tan sols ha arribat a constituir-se.
Altres reivindicacions de l'ensenyament concertat
D'altra banda, assenyalem que hi ha altres aspectes molt importants per al sector, com incloure al personal d'administració i serveis i el personal complementari en el pagament delegat, estendre els concerts educatius a Educació Infantil 0-3 anys i al Batxillerat, per a garantir la gratuïtat real de l'ensenyament fins als 18 anys, incorporar la figura dels orientadors en tots els centres i nivells d'ensenyament i aconseguir l'equiparació salarial i de càrrega lectiva dels docents amb els seus homòlegs de la funció pública.
FEDERACIÓ DE SINDICATS INDEPENDENTS D'ENSENYAMENT
